25 de desembre del 2017

Trèveris (Renània-Palatinat. Alemanya). La Roma del nord



Considerada la ciutat més antiga d’Alemanya, Trèveris (Trier, en alemany) s’aixeca al costat del riu Mosel·la, en el land de Renània-Palatinat. Fundada pels romans amb el nom d’Augusta Treverorum l’any 16 abans de la nostra era, va ser edificada sobre un antic assentament de la tribu gal·la dels trèvers. Trèveris va arribar a tenir gran importància política especialment durant el baix imperi Romà quan va rebre el sobrenom de la Roma del nord. Després de la caiguda de l’imperi Romà, els pobles germànics van ocupar la zona i les llengües germàniques es varen imposar, tanmateix, els habitants de Trèveris van conservar el llatí durant uns quants segles.
La importància de Trèveris va tornar a ressorgir durant el Sacre Imperi Romanogermànic. Des del segle XII fins a la Revolució francesa, l’arquebisbe de Trèveris era un dels prínceps electors de l’imperi, els encarregats d’elegir l’emperador.
Des de 1986 és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

 Porta Nigra




La Porta Nigra (porta negra), construïda pels romans cap a l’any 180, era l’entrada septentrional a la ciutat d’Augusta Treverorum. El nom l’hi ve donat del color que la pedra ha anat agafant durant el pas dels anys. Amb el temps s’hi van afegir altres construccions però al 1804, Napoleó Bonaparte la va manar restaurar deixant-la  en el seu estat original



Entrant en la ciutat vella aviat s’arriba a la plaça del mercat on destaquen curioses façanes i la anomenada Font del Mercat

 Catedral de Trèveris. A la dreta l'església de Nostra Senyora

Òrgan de la catedral

Tomba de Johann Philipp von Walderdorff, un dels arquebisbes electors durant el Sacre Imperi Romanogermànic


 Altar i cor de l'est, on es troba la relíquia de la Túnica Santa

 Vista general de la catedral. Al fons la tomba de l'arquebisbe Balduí de Luxemburg

 Marqueteria al cor oest








Claustre


Església de Nostra Senyora
 
Aquí es pot trobar més informació sobre aquests edificis
Casa natal de Karl Marx

Karl Marx

Karl Marx fotografiat per John Jabez Edwin Mayal a l'agost de 1875

Alfred Montserrat Nebot ©