12 de juny del 2013

Montsegur: últim reducte del catarisme occità



Envoltat de llegendes i misteris el castell de Montsegur s’aixeca a una altitud de 1.207 metres sobre un “pog” (puig, en occità) en el país de Foix (Arieja). A primers del segle XIII, la comunitat càtara de Llenguadoc va demanar a Raimon de Perella, senyor del lloc, preparar el castell per defensar els “Bons Cristians” en cas de que la seva situació empitjorés. D’aquesta manera Montsegur es va convertir en un refugi de l’església càtara i de molts dels seus seguidors proscrits (faidits) que havien estat desposseïts de les seves propietats per la Creuada albigesa.

 El "pog"

Pla dels Cremats
Al 1208, prop d’Arles va ser assassinat el legat pontifici Pierre de Castelnau. Aleshores, el Papa Inocenci III va iniciar la creuada contra els càtars. Amb la massacre de Besiers (20.000 victimes), al 1209 s’inicien una sèrie de tràgics esdeveniments que durant més de 30 anys assolaran una gran part d’Occitània.
La nit del 28 de maig de 1242, onze inquisidors varen ser assassinat a Avinyonet per un grup de faidits vinguts des de Montsegur. La colera del Papa obliga al rei de França a posar setge a aquest castell, en aquells moments últim reducte dels càtars




 Patí interior
El setge va començar al maig de 1243 sota el comandament de Hugues del Arcys. Deu mesos més tard, amb la traïció de gent de la comarca, Ramon de Perella i Pere Roger de Mirepeis comencen les negociacions que portaran a la rendició de Montsegur. Els vencedors van donar dues setmanes de termini per abandonar en lloc, poden optar per l’abjuració de les seves creences o per morir a la foguera



 Torreó


 Poble medieval



 Entrada principal. A la dreta es veuen les primeres cases del poble de Montsegur
Més de dues-centes persones es van llençar al foc com a “màrtirs del pur amor cristians i de la defensa de la llibertat de la pàtria”. Actualment un monuments recorda l’acte en l’anomenat Pla dels Cremats, al peu de la muntanya.
La llegenda diu que durant els quinze dies de treva abans de la rendició els càtars van aprofitar per posar en lloc segur el seu famós tresor, que mai s’ha trobat.
El castell va passar a ser propietat de Guy de Lévis, antic company de Simó de Montfort, responsable de la matança de Besiers,  vencedor de la batalla de Muret i raptor de Jaume I el Conqueridor entre els 3 i els 6 anys
Per conèixer millor els càtars i el catarisme cliqueu aquí

Text i fotos: Alfred Montserrat Nebot  ©