6 de juny del 2013

Límit K-T. Entre ous i petjades de dinosaures



La setmana passada uns lladres es van endur les restes fossilitzades del que podria ser l’embrió d’un dinosaure de 70 milions d’anys. Aprofitant la nit i sabent que els científics feia dies que treballaven per extraure els ossos de la roca, els malfactors van arrencar un tros de pedra, d’uns 100 kg, i el van carregar en un vehicle.
Tot això va passar a prop de l’anomenat Mirador del Cretaci, en la pista que va de Coll de Nargó a Sallent. La importància d’aquest jaciment, on és poden veure ous, icnites (petjades) i marques de flora fossilitzades, contrasta amb la seva falta de protecció enfront a actes vandàlics.





Des de fa uns anys, a Coll de Nargó (Alt Urgell), es va obrir un petit museu amb el nom de “Límit K-T”.  Aquesta denominació fa referència al límit entre el Cretaci i el Terciari, fa 65 milions d’anys, moment en el que van desaparèixer els dinosaures. Recentment, i com a substitució de l’anterior local, s’ha inaugurat un nou espai amb el nom de Dinosfera, on és poden observar una gran part de les restes trobades al jaciment de Pinyes, on es va localitzar un dels nius de posta d’ous de dinosaures més importants del món. Entre altres elements el museu recrea l’evolució de la Terra i molt especialment la dels Pirineus amb un excel·lent vídeo, curt però molt didàctic




 Per accedir al jaciment de Pinyes, també anomenat Mirador del Cretaci, (Coordenades UTM Datum ED:50 Fus: 31 N X: 354944 Y: 4670252) cal seguir la carretera a Boixols (L-511) i agafar el desviament que porta a Sallent. Quant s’acaba l’asfalt, a l’esquerra, es troba el Mirador.Tota una sèrie de plafons expliquen el que s’hi pot veure

 Petjades de dinosaure


La majoria dels ous tenen una mida al voltant dels 20 centímetres de diàmetre, forma arrodonida, una closca de 3 mil·límetres de gruix amb uns porus singulars i ornamentació externa molt granulada. La seva estructura és similar a la dels rèptils i aus. La oofamilia que predomina en aquesta zona és la Megaloolithidae. Els oogèneres identificats són el Megaloolithus i el Cairanoolithus

A l’altra costat de la vall, o sigui mirant al nord, es pot veure, sobre els relleus del Tossal de la Feixa (1.323 m), un molt bon exemple de l’encavalcament dels materials del cretaci inferior (mesozoic) sobre el paleocè (terciari) com a conseqüència de l’orogènesi alpina, la que va donar origen als Pirineus

 Pujant cap a Sallent es millora la visió del contacte de l’encavalcament entre el Paleocè i el Cretaci inferior
Seguint la pista en direcció oest s’arriba de nou a la carretera L-511. Si encara tenim ganes de conèixer més coses sobre els dinosaures i el seu entorn, es pot anar a Isona, on abans d’arribar-hi, i al costat de l’ermita de la Posa, es situa una gran àrea plena de concavitats generades per peixos del cretaci (rajades) i que fa anys es van considerar petjades de dinosaures. Aquest forats eren fets per les rajades en el seu afany de trobar aliment. Crancs i d’altres animals que vivien enterrats en la sorra del que en aquell temps eren unes llacunes salobres de poca profunditat. Encara avui són visibles els petits caus d’aquests animals així com estructures del tipus “ripples” que morfològicament es poden considerar d’oscil·lació

 Ermita de la Posa




 Marques de peixos i crustacis deixades en els gresos de la Posa




Museu de la Conca d'Allà (Isona)
Text i fotos: Alfred Montserrat Nebot ©