A primera vista, l’illa canària de La Gomera, sembla la
menys volcànica de totes les de l’arxipèlag. La manca d’estructures físiques
remarcables tal i com es veuen en les altres illes fa suposar una evolució
diferent del relleu associat a l’activitat volcànica. Aquesta diferència s’ha
de relacionar amb el fet de que l’ultima erupció va tenir lloc fa més de 2
milions d’anys. Això ha motivat que els fenòmens erosius hagin actuat de manera
ininterrompuda modificant el relleu inicial.
Navegant cap a Los Organos. Al fons es pot veure el pitó
La Gomera es va començar a formar fa uns 20 milions
d’anys. La formació, sota el nivell del mar, del que s’anomena Complexe Basal,
va estar seguit d’erupcions més modernes i de moviments verticals que van
aixecar el conjunt i el van deixar exposat a l’erosió. Tant el Complexe Basal com les posteriors
fases efusives, ja subaèries, van estar acompanyades d’intrusions i extrusions
sàliques, el que ha donat una extraordinària complexitat geològica a l’illa
Los Organos, declarat “Monumento Natural”, es troba al
nord-oest de La Gomera i és el millor exemple de pitó sàlic de totes les illes
Canàries. Es tracta d’un penya-segat d’uns 2 quilòmetres de llarg i uns 400
metres d’alçada. D’aquest conjunt destaca un cúmul-dom que els experts engloben
dins dels primers episòdics sàlics ja que no presenta cap contacte amb les
series basàltiques més recents. L’antiguitat atribuïda és de menys de 18
milions d’anys, cronologia acceptada per als materials plutònics intrusius del
Complexe Basal
Actualment, l’observació de Los Organos només es pot fer des
del mar. L’erosió marina ha deixat al descobert la disjunció columnar,
l’element més destacat d’aquest “Monumento Natural”. Aquesta disjunció columnar,
motivada per la retracció per pèrdua de volum, és un tipus de diaclasat causat
pel refredament de la lava, en aquest cas del magma.
Des del punt de vista de la morfologia volcànica, Los
Organos és un cúmul-dom extrusiu generat per la gran viscositat del magma
ascendent i el mecanisme d’extrusió a través d’un conducte allargat. Això va
donar lloc a un cúmul-dom endogen per acumulació de magma que la posterior
erosió ha deixat al descobert
Fotos: Alfred Montserrat Nebot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada