13 de gener del 2011

Normandia, les platges del desembarcament

El 6 de juny de 1944 va començar l’operació Overlord, més coneguda com a desembarcament de Normandia o invasió d’Europa. Aplaçada des de l’any anterior - Stalin demanava, ja feia temps, l’obertura d’un segon front contra l’Alemanya nazi – aquesta operació militar tenia per objectiu col·locar un exercit de les forces aliades a Europa que permetés alliberar França i arribar fins a Berlin.
Durant la matinada del 6 de juny, deu divisions nord-americanes, britàniques i canadenques van posar peu entre els rius Orne i Vire. El nom de les cinc platges on es va desembarcar eren: Sword, Juno, Gold, Utah i Omaha. Encara que no es van aconseguir tots els objectius previstos i va conquistar moltíssim menys terreny de l’esperat, es van instal·lar sòlids caps de pont on al llarg dels següents dies desembarcarien tres milions d’homes i 50.000 vehicles. El 25 d’agost s’alliberaria Paris.
En front, els aliats es van trobar amb l’anomenat “Mur Atlàntic”. Una fortificació que Hitler havia encarregat per obstaculitzar una possible invasió des de la Gran Bretanya. El comandant alemany en cap de la zona era el mariscal Erwin Rommel, que aquell dia es trobava a Berlin en una celebració familiar. Els alemanys sempre havien esperat la invasió per Calais. A finals de juny, en Hitler encara deia que Normandia era una maniobra de distracció.

Previ al desembarcament va haver-hi unes accions puntuals la nit del dia 5 i la matinada del 6. Les 82 i 101 Divisions Aerotransportades de l’exèrcit dels Estats Units, varen ser llançades a la península de Cotentin. En mig d’un desgavell important, molts paracaigudistes de la 82 van anar a parar sobre el poble de Sainte Mère Eglise, ocupat pels alemanys. Va ser una matança. Encara avui es recorda al soldat John Steele que va quedar enganxat al campanar de l’església i això l’hi va salvar la vida



La mateixa nit, varis avions britànics sense motor, van aterrar prop del pont sobre el canal de Caen, que corre paral·lel al riu Orne. Evitar la destrucció del pont Pegasus era primordial per als aliats. El major John Howart va agafar el control de la zona i el va aguantar fins al migdia, quan va rebre l’ajuda dels comandos de Lord Lovat, que havien arribat en el desembarcament a la platja de Sword. El Cafe Grondrée, a l’entrada del pont, encara avui es punt de trobada de veterans d’aquella guerra.


La Pointe d’Hoc és una punta de terra que penetra en el mar. La seva part alta estava ocupada per l’artilleria alemanya i el 6 de juny de 1944 va ser atacada pels Rangers nord-americans per tal d’inutilitzar les bateries que podien disparar sobre les platges d’Omaha i Utah. Després d’escalar el penya-segat sota el foc enemic, es van trobar que el canons havien estat traslladats més a l’interior. Els van localitzar i els van destruir. Actualment hi ha un museu i la zona, on queden alguns bunkers sense armament, està plena de cràters dels obusos i bombes aliades


A l’arribada a la platja de Juno es poden llegir els versos de la “Cançó de Tardor” de Paul Verlaine, que varen servir, a través de la BBC, per avisar als francesos que començava la invasió d’Europa

Aquesta immensa Creu de Lorena, sobre la platja de Juno, marca el punt on va aterrar Charles de Gaulle després de la batalla de Normandia


A Courseulles sur Mer hi ha la platja de Juno, lloc de desembarcament de les forces canadenques

Un monument recorda el desembarcament a Omaha. Aquesta platja va ser una de les més castigades el 6 de juny. Durant les primeres hores de la “Operació Overlord”, els aliats van tenir un promig de mil baixes per hora



Sobre la platja d’Omaha hi ha el cementiri de Colleville on hi ha enterrats 9.400 soldats nord-americans
La bateria de Longues tenia una importància capital en la defensa del Mur Atlàntic. Els canons, de 150 mm, no eren visibles des de la costa
Un bunker situat sobre el penya-segat, donava les instruccions necessàries per disparar sobre els objectius 

Un cop establert un cap de pont sobre les platges de Normandia, es va construir un port flotant per tal de descarregar tot el material pesat necessari per a continuar la invasió. A Arromanches es poden veure les restes d’aquesta construcció
El museu d’aquesta localitat és un dels més interessants de la zona

Les banderes dels països aliats

Fotos: Alfred Montserrat Nebot