11 de desembre de 2017

Sant Pere Sacama (Olesa de Montserrat-Baix Llobregat)



Sempre és agradable pujar fins l’ermita de Sant Pere Sacama. Situada al nord del municipi d’Olesa de Montserrat, al marge de l’interès arquitectònic, ofereix interessants vistes sobre els relleus de bona part del Baix Llobregat i el Vallès Occidental.
Sant Pere Sacama era la capella de l’antic castell del mateix nom que s’aixecava a pocs metres i del que actualment només en queden restes d’alguns murs. De l’antiga església romànica (segle X), construïda sobre un primitiu oratori visigòtic, només romanen l’absis i el perfil de la planta, la resta de l’edifici va ser restaurat durant l’últim terç del segle XX. Pels voltants també s’hi han trobat restes ibèriques.
El castell tenia una doble funció: defensiva i de control de la ruta que anava d’Olesa de Montserrat a Vacarisses i Terrassa. També formava part d’una xarxa d’alerta (fent sonar les campanes) contra invasions musulmanes que poguessin avançar per la vall del Llobregat

 Ermita de Sant Pere Sacama

El camí d’accés que s’ha seguit en aquesta ocasió comença passat el pont de la carretera B-121 sobre la riera de Sant Jaume. Al darrera d’una senyal indicadora de que falten 4 quilòmetres per Olesa de Montserrat, s’inicia un corriol ben marcat que s’enfila pel llom del serrat. No hi ha pèrdua. Només cal anar pujant per la ruta més trepitjada sense desviar-se ni a dreta ni a esquerra. Aviat es desemboca en una pista que cal continuar cap a la dreta fins arribar a Sant Pere Sacama

 Camí d'accés pel vessant sud






Al fons es pot veure el cabussament dels estrats, cap al nord, sobre els que s'aixecava el castell


Extret de la revista Lambart
 
El primer que sobta es veure on esta construïda l’ermita i el que queda del castell. L’aprofitament del relleu per tal d’obtenir basaments més sòlids, una millor posició defensiva o una més bona visió del territori ha estat una constant durant molts segles. En el cas de Sant Pere Sacama, tant el castell com l’ermita van aprofitar un estrat de conglomerat quasi vertical que sobresurt del terreny circumdant (hogback). Com es pot veure en el dibuix l'aprofitament d'aquest esperó més resistent sembla que va condicionar la planta de l'ermita.


Aquest conglomerat esta constituït per palets, quasi exclusivament de quars, subarrodonits i molt ben cimentats en una matriu gresosa. Corresponen a les fàcies proximals de ventalls al·luvials dipositats per l’acció de corrents trenats. La presencia d’aquests conglomerats són la base del Buntsandstein (Triàsic inferior) i  assenyalen el contacte entre el Paleozoic i el Mesozoic (252 Ma). 
La baixada cap a la carretera BV-1211 s’ha fet pel vessant nord de la serra, seguint la vall del torrent de la Font de Pedra. Per aquest camí, i donat el cabussament dels estrats, s’observa com
sobre els conglomerats es van dipositar gresos i lutites de color vermellós, característics dels nivells mitjos i superiors del Buntsandstein. Mirant al nord es veuen uns materials més clars. Són les calcaries mesozoiques (Muschelkalk) de Puig Ventós


De retorn al vehicle, en el punt en que es torna a trepitjar la BV-1211, el talús de la carretera ofereix una bona visió d’aquest contacte entre les pissarres del Paleozoic, aquí molt rubefactades (color vermellós), i els conglomerats de la base del Buntsandstein (Mesozoic) . Entre ambdós s'observa un nivell de bretxes d'origen col·luvial. Encara que no tenen gran continuïtat, aquestes bretxes són visibles en diferents indrets de Catalunya i són atribuïbles al clima àrid de l'època en que es van sedimentar (La línia vermella mostra la base de les bretxes. La seva disposició angular ve donada pel grau d'afectació de l'orogènesi alpina)

El mateix contacte al Brull, carretera a Collformic

 

A la foto aèria es pot veure la línia (color blanquinós horitzontal) que formen els conglomerats de la base del Buntsandstein. S'observa com al sud els colors dels camins i pistes és clar. Al nord de la línia de conglomerats es pot veure un tram vermellós. Són les fàcies Buntsandstein. Els cercles marquen el lloc on han estat fetes les fotografies


Poc abans d’arribar a la carretera es passa sota el viaducte del Buxadell per on circula la línia fèrria Barcelona-Manresa. Es tracta d’una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va ser dissenyada per l’enginyer de camins Andreu de Puigdollers i construïda entre els anys 1856 i 1859. Té quasi 300 metres de recorregut i una alçada màxima de 43 metres

Font: ICGC
Temps aproximat: 2 hores
Alfred Montserrat Nebot ©

1 de desembre de 2017

Cova de la Fou de Bor (Bor-Cerdanya)



Potser dir que no havia estat mai a la cova de la Fou de Bor, després d’arrossegar-me per sota terra des de 1966, m’hauria de fer una mica de vergonya, però aquest és un sentiment de l’ànim que amb els anys l’esser humà va perdent i jo ja en tinc uns quants d'anys.
Fa pocs dies, un fred dimecres de finals de novembre, amb el Josep Maria Cervelló, geòleg i espeleòleg del ERE del CEC, vàrem anar cap a aquesta cavitat situada prop del poble de Bor (Cerdanya).
Prou literatura hi ha sobre la Fou de Bor com perquè aquí s’expliqui com és la cova. L’objectiu de la visita era doble: un de científic i un altre molt més prosaic com era el de visitar la galeria Canela, situada al fons de la sala Cerdanya, després de passar un fangós sifó que en aquesta ocasió només estava ocupat per uns 40 centímetres d’aigua i fang, segurament degut a la llarga sequera dels últims mesos




Prop d’on es deixa el vehicle hi ha el cementiri de Bor amb l’església romànica dedicada a Sant Marcel. En aquest cementiri s’hi troben enterrats Ramon Canela, espeleòleg “alma mater” durant molts anys del Grup d’Espeleologia de Badalona, i Oriol Solé Sugranyes, fill del geòleg Solé Sabarís i membre del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament), que va ser tirotejat per la Guardia Civil quan fugia de la presó de Segovia i anava cap a França, al 1976

























Al final de la galeria Canela fa temps que s'hi fan treballs de desobstrucció

Tuta Gran

Coordenades UTM (Datum ETRS89 Fus 31N)  X: 401231  Y: 4688068  Z: 1156 m.
Alfred Montserrat Nebot  ©