17 de juny de 2017

El límit K/Pg a la "secció d'Agost" (Alacantí-País Valencià)



Quan al 1966 Yul Brynner i sis pistolers més cavalcaven per aquestes àrides terres intentant protegir a un grup d’homes esclavitzats per una banda de malfactors a la pel·lícula del “Retorn dels Set Magnífics”, poc pensaven que estaven trepitjant un indret geològic únic.

Cartell de la pel·lícula

Un dels millors i més ben estudiats afloraments del límit K/Pg (Cretaci-Paleogen) es troba a la localitat alacantina d’Agost. Aquest, junt amb el de Zumaia (Guipúscoa) i Caravaca de la Cruz (Múrcia), és un dels tres únics punts de la península Ibèrica inclosos dins de catàleg de Geosites de la UNESCO que fan referència a una de les extincions més importants que ha sofert la Terra.
El límit K/Pg, aquí també conegut com “secció d’Agost”, és una de les evidencies més reconegudes de l’impacte d’un gran meteorit sobre el nostre planeta fa uns 66 milions d’anys. L’impacte va llençar a l’atmosfera gran quantitat de material que es va anar escampant per tot el món, depositant-se en forma d’una fina capa amb unes característiques peculiars. Tot i que aquest impacte va tenir lloc a més de 6.000 quilòmetres d’Agost, a Chicxulub, península de Yucatán (Mèxic), les seves conseqüències es van deixar notar a tot el món

Mapa de situació de l'aflorament del límit K/Pg 

Passat el punt quilomètric 9 de la carretera CV-827, anant d’Agost a Castalla, al paratge conegut com Las Llomas de la Beata, al finalitzat la barana de protecció d’una corba a la dreta, hi ha un petit pla on es pot deixar el vehicle. A l’altra costat de la carretera es veu l’aflorament


A Agost, la fi del Cretaci (Maastrichtià) és caracteritza per unes margues pelàgiques grises amb fines intercalacions de calcaries margoses dipositades en els fons de l’antic mar Tetis. El límit K/Pg es mostra com una capa d’uns 10 centímetres de gruix d’argiles més fosques que a la base compta amb un nivell de 2-3 mil·límetres més vermellós.
Aquest nivell ferruginós, límit K/Pg, al marge de goethita i hematites, conté altes concentracions de Co, Cr, Ni i especialment d’iridi, element aquest últim poc abundant a la Terra i relacionat sempre amb la caiguda de meteorits. Altres evidencies són les microtectites i les esfèrules d’impacte també associades a la col·lisió de meteorits, així com variacions importants dels isòtops estables d’oxigen i carboni. 
Per sobre del tram vermellós, es situen les argiles fosques (Danià-Paleocè)i nivells d’argiles grises amb prims cossos calcaris que van guanyant potencia cap al sostre de la sèrie estratigràfica

Font: www.geo.vu.nl/%7Esmit/ktboundary/ktboundary.html

Totes aquestes alteracions van provocar l’extinció d’un gran nombre d’espècies. La cultura popular, amb l’ajuda de la premsa, literatura, cinema, etc..., sempre ha donat rellevància a la desaparició dels dinosaures, però en realitat van haver-hi moltes altres especiés que van resultar greument afectades


Alguns dels grans grups, marins i terrestre, que es van extingí o van sobreviure al pas del Cretaci al Paleogen

Distribució dels foraminífers planctònics a través del transit Cretaci-Paleogen a Agost (segons Molina et al.)

La “secció d’Agost” ha estat àmpliament estudiada i és un exemple molt interessant del límit K/Pg a les successions marines. Segons Molina et al (2009), sembla ser que el 70% de les especies de foraminífers planctònics s’extingiren clarament en el límit K/Pg. D’altres van sobreviure però van anar desapareixen gradualment durant el Danià com a resultat de l’impacte meteorític. Tenint en compte això el percentatge d’espècies d’aquests foraminífers que es van extingí en el límit K/Pg, arribaria al 90%

Alfred Montserrat Nebot ©